.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura de la profecia de Sofonies 

Crida de goig, ciutat de Sió. Aclama, Israel. Alegra’t i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem. El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven, ha fet fugir els teus enemics. Tens dintre teu el Senyor, rei d’Israel, no veuràs mai més cap desastre.
Aquell dia diran a Jerusalem: «No tinguis por, Sió, no deixis caure les mans; el Senyor, el teu Déu, el tens a dintre, com a Salvador poderós; per tu s’ha transportat d’alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de goig com en dies d’aplec.»

So 3,14-18a

Salm Responsorial

R. Aclama’l ple de goig perquè el Sant d’Israel és gran a la teva ciutat.

El Senyor és el Déu que em salva,
confio, no m’espanto.
d’ell em ve la força i el triomf,
és ell qui m’ha salvat. R

Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua

de les fonts de salvació.
«Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.
Recordeu que el seu nom és excels.» R

Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses.
Que ho publiquin per tota la terra.
Poble de Sió, aclama’l ple de goig
perquè el Sant d’Israel és gran a la teva ciutat. R

Is 12,2.3-4bcd.5-6 (R.: 6)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així, la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.

Fl 4,4-7

Lectura de l’evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?» Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres.»
Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia també uns cobradors d’impostos que li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?» Ell els contestà: «No exigiu més del que està establert.» Igualment uns guardes li preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?» Ell els deia: «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada.»
La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el blat, l’entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s’apaga.»
Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.
Lc 3,10-18

"Viviu sempre contents en el Senyor"

Al llibre de Sof presenta la situació de Judà prèvia a la reforma de Josies. Jerusalem, sota els assiris, viu dominada per costums pagans: cal una profunda reforma religiosa, política i social. En aquest context rep un oracle de salvació: No tinguis por, Sió. El Senyor, el teu Déu, el tens a dintre com a Salvador. Et renova el seu amor.
Perquè l’amor salvador de Déu no és premi a la hipotètica bondat amorosa de l’home sinó que la precedeix prenent sempre la iniciativa.
Experimentant en pròpia carn aquesta veritat i començant avui a la nostra Església particular «l’Any de la Misericòrdia», som exhortats com els filipencs: Germans, viviu sempre contents en el Senyor. Pau, un empresonat a punt de ser jutjat, ens fa una repetida crida a l’alegria.
Amb quin motiu? El Senyor és a prop.
Participem a l’Eucaristia, sagrament d’amor i suprema connexió amb Crist! Vivim també l’alegria, primera manifestació de l’amor que és «el fruit» de l’Esperit (Ga 5,22)? És veritat viva que la joia de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús? (EG, 1).
«No us inquieteu per res» no és indiferència pels problemes socials ni impertorbabilitat estoica sinó serenor fidel enmig de la prova.
Cal que tothom us conegui com a gent de bon tracte i a cada ocasió acudiu a la pregària.
D’entre els diversos tipus de pregària hem de privilegiar l’oració que duu al compromís: Així, doncs, què hem de fer? Així hem de cloure la pregària individual i comunitària en començar avui «l’Any de la Misericòrdia».
Llavors serem en condicions d’acollir Aquell que ens vol batejar amb Esperit Sant i amb foc.
Tenint en compte que ja té la pala a les mans per ventar la era: el blat l’entrarà al graner i la palla la cremarà en un foc que no s’apaga.

Mn. José Luis Arín

 

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES